COM HA D’ACTUAR L’EMPRESARI OCUPADOR DAVANT D’UN ACCIDENT DE TREBALL?

Li recordem que tot empresari o ocupador i treballador ha de conèixer quins supòsits es consideren accidents de treball, i els procediments que s’han de seguir en cas d’un accident laboral, en definitiva, saber com actuar davant un accident de treball.

Què es considera accident de treball?

La legislació laboral determina que “un accident de treball és tota lesió corporal que el treballador sofreixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d’altri” (art. 115 de la Llei General de la Seguretat Social).

Atenció. Amb l’aprovació de la Llei 20/2007 els treballadors autònoms (no treballen per compte d’altri) sí que tenen dret a les prestacions per contingència professionals. En el cas dels autònoms econòmicament dependents (TRADE) és obligatòria la cotització i per tant la prestació i per a la resta dels autònoms aquesta cotització és voluntària. En el mateix cas ens trobem a les empleades de la llar després de l’aprovació del Reial decret 1596/2011.

Per tant, perquè un accident tingui aquesta consideració és necessari que:

1. Que el treballador sofreixi una lesió corporal. Entenent per lesió tot dany o detriment corporal causat per una ferida, cop o malaltia. S’assimilen a la lesió corporal les seqüeles o malalties psíquiques o psicològiques.

2. Que l’accident sigui amb ocasió o per conseqüència del treball, és a dir, que existeixi una relació de causalitat directa entre la feina i la lesió.

Atenció. La lesió no constitueix, per si sola, accident de treball.

Quins supòsits es consideren com a accidents de treball?

L’article 115 de la Llei General de la Seguretat Social, considera accidents de treball els esdevinguts en determinades circumstàncies en les quals està present aquesta connexió causal de feina i lesió: 

• Els que sofreixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball (anomenat accident “in itinere”):

La qualificació d’accident “in itinere” com d’accident laboral es basa en el cas que, de no haver hagut d’anar l’accidentat a la feina des de casa seva, o al revés, no s’hagués produït la lesió.

Però la presumpció de laboral de l’accident o de la malaltia del treball només és aplicable als esdevinguts en el temps i lloc de treball, i no als ocorreguts en el trajecte d’anada o tornada, i l’assimilació a accident de treball de l’accident “in itinere” es limita als accidents en sentit estricte (lesions sobtades i violentes produïdes per agents externs) i no a les malalties d’etiologia diferent. 

La noció d’accident “in itinere”, no desenvolupada legalment, ha estat objecte d’àmplia jurisprudència sovint contradictòria. Són bastant habituals, com per exemple accidents de cotxe anant a treballar.

De manera generalitzada, han de  concórrer uns requisits específics en l’accident “in itinere”: 

• Teleològic: motiu o causa del desplaçament, iniciar o finalitzar el servei i retorn al domicili, sense que existeixi interrupció per motius personals.
• Cronològic: l’accident ha de passar en temps immediat o raonablement proper a l’hora d’entrada o sortida de la feina.
• Topogràfic: utilització del trajecte adequat, és a dir el normal, usual o habitualment utilitzat.
• Modal o mecànic: el mitjà de transport utilitzat ha de ser racional i adequat.

Accidents en missió: tenen la consideració d’accidents de treball, encara que no entren dins d’accident de treball “in itinere”, els soferts pel treballador en el trajecte que hagi de realitzar per al compliment de la missió, així com l’esdevingut en el seu acompliment dins de la seva jornada laboral. La denominació donada a aquests accidents pels tribunals és la d’accident “en missió”, i són aquells que no passen ni al centre de treball ni en el seu camí, però que se sofreixen en l’acompliment de la feina, per la qual cosa es considera centre de treball aquell en el qual el treballador desenvolupa les seves tasques i amb amplitud d’horari. Així es considera accident en missió l’infart esdevingut al domicili i durant el cap de setmana, però mentre realitzava unes tasques encomanades per l’empresa. S’amplia presumpció a tot el temps en què el treballador apareix sotmès a les decisions de l’empresa, inclòs  l’allotjament, mitjans de transport, etc., ja que el lloc i el temps de treball de, per exemple, ajuda en carretera no se circumscriuen a l’espai i a l’acte estricte d’arranjament de l’avaria, sinó que s’estén també al desplaçament i a la ruta seguida per poder efectuar la reparació. Així es considera accident de treball els ocorreguts en viatges de serveis i esdevinguts en trajectes que el treballador ha de recórrer per conseqüència de la seva feina, als quals se’ls ha de donar el mateix tractament que als accidents ocorreguts dins del recinte de l’empresa i dins de la jornada laboral; i als ocorreguts durant l’assistència a actes o reunions als quals s’assisteix per encàrrec de l’empresa. 

El concepte d’accident de treball en missió no inclou, no obstant això, tots els episodis esdevinguts durant la missió. S’exclouen aquells que no guardin en si mateixos cap connexió amb la feina. Com per exemple, si el treballador, encara que sigui amb autorització de l’empresa, es desvia de la ruta per motius personals o quan es troba el treballador descansant en una habitació de l’hotel després de finalitzar la jornada.

• Els que sofreixi el treballador amb ocasió o com a conseqüència de l’acompliment de càrrecs electes de caràcter sindical, així com els ocorreguts en anar o en tornar del lloc en què s’exercitin les funcions pròpies d’aquests càrrecs.

• Els ocorreguts amb ocasió o per conseqüència de les tasques que, àdhuc sent diferents de les de la seva categoria professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l’empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l’empresa.

• Els esdevinguts en actes de salvament i en uns altres de naturalesa anàloga, quan els uns i els altres tinguin connexió amb la feina.

• Les malalties que contregui el treballador amb motiu de la realització de la seva feina, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva la seva execució.

• Les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s’agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident.

• Les conseqüències de l’accident que resultin modificades en la seva naturalesa, durada, gravetat o terminació, per malalties intercurrents, que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l’accident o que tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou mitjà en què s’hagi situat el pacient per a la seva curació.

Atenció. Els nostres tribunals han posat de manifest, que seran les circumstàncies que concorren en cada cas, les que determinaran l’existència de la relació de causalitat, i en funció d’aquests criteris s’apreciarà l’existència d’accident laboral respecte de les lesions sofertes pels treballadors, excepte quan hagin ocorregut fets de tal importància dels quals se n’infereixi la falta de relació absoluta. 

Quins accidents no tenen la consideració d’accident de treball?

No obstant això, la normativa laboral no considera com a accident de treball: 

• Els accidents deguts a imprudència temerària del treballador: es considera imprudència temerària quan l’accidentat ha actuat de manera contrària a les normes, instruccions o ordres donades per l’empresari de forma reiterada i notòria en matèria de seguretat i higiene. Si coincideixen risc manifest, innecessari i greu, la jurisprudència ve entenent que existeix imprudència temerària, si no serà una imprudència professional.

• Els deguts a força major estranya al treball: és a dir, quan aquesta força major, sigui de tal naturalesa que no tingui cap mena de relació amb la feina que es realitza al moment de sobrevenir l’accident. No constitueixen supòsits de força major estranya els fenòmens com la insolació, els llampecs i altres fenòmens anàlegs de la naturalesa (si la feina habitual del treballador és a la intempèrie sí que és accident de treball). En el cas d’atemptat terrorista que afecta el treballador en el lloc de treball no estem davant un cas de força major sinó davant una actuació d’un tercer.

• Accidents deguts a frau del treballador accidentat: es considera que existeix frau quan el treballador conscientment, voluntàriament i maliciosa provoca un accident per obtenir prestacions que es deriven de la contingència.

• Accidents derivats de l’actuació d’una altra persona: els accidents que són conseqüència de culpa civil o criminal de l’empresari, d’un company de feina o d’un tercer constitueixen autèntics accidents de treball sempre que tinguin algun tipus de relació amb la feina. L’element determinant és la relació causa – efecte. Així les bromes o jocs que poden originar un accident ocorreguts durant la feina o els soferts en separar una baralla seran accidents de treball.

Procés en cas d’accident de treball. Com ha d’actuar?

Quan s’entra a treballar en una empresa és molt recomanable conèixer quin és la mútua col·laboradora que es té contractada. Aquesta mútua serà l’encarregada de l’assistència sanitària en cas d’accident, la prestació per incapacitat temporal en el cas d’una baixa mèdica, la possible rehabilitació, etc.

1. Primers auxilis i comunicació a la mútua

Per pal·liar els efectes d’accidents lleus que es puguin produir al centre de treball (petites caigudes, talls sense importància, etc.) ha de comptar amb una farmaciola de primers auxilis. 

Si el treballador accidentat necessita anar a un metge, el correcte serà que el visiti el facultatiu de la mútua d’accidents. Per a això, l’empresa ha de facilitar a l’afectat el volant d’assistència, un document que serveix per donar fe que l’accident s’ha produït com a conseqüència de la feina. Tant la farmaciola com les plantilles dels volants d’assistència són facilitats per la mútua.

Atenció. En el cas d’accident al centre de treball, l’empresa hauria d’avisar a la mútua i portar al treballador a rebre assistència al centre de salut de la mútua, amb el volant d’assistència mèdica corresponent.  Si no hi ha un centre de salut de la mútua obert, o es troba lluny i el treballador necessita assistència mèdica urgent, s’haurà de contactar amb el servei d’emergències 112 o acudir al centre mèdic d’urgència més proper, encara que no sigui de la mútua. En qualsevol cas és necessari indicar que s’està ferit per un accident laboral.

A partir d’aquí, es poden donar dues situacions:

• Que el treballador caigui en situació d’incapacitat temporal (IT). En aquest cas, l’empresa ha de comunicar l’accident a l’entitat gestora en un termini de 5 dies hàbils a partir de la data de la baixa.
• Que no hi hagi IT. En aquest cas l’afectat s’haurà de reincorporar al seu lloc, i l’empresa haurà de notificar a l’entitat gestora l’accident sense baixa durant els primers 5 dies del mes natural següent al de l’accident.

Si l’accident de treball és considerat com a greu o molt greu, o ocasiona la mort de l’afectat, l’empresa ha de realitzar una comunicació a l’autoritat laboral dins de les 24 hores següents al succés. En concret, haurà d’informar de les dades identificatives de l’empresa i de les circumstàncies de l’accident.

Pautes documentals que ha de seguir l’empresa després d’un accident laboral

Document

Qui

A qui

Termini

Comunicat d’accident laboral 

L’empresa

A l’entitat gestora o col·laboradora (mútua d’accidents de treball)

En un màxim de 5 dies hàbils

Relació mensual d’accidents sense baixa

L’empresa

En els 5 primers dies hàbils del mes següent

Relació d’altes i defuncions

Entitat gestora o col·laboradora (mútua d’accidents de treball)

Al Ministeri de Treball i Immigració; a la Subdirecció General d’Estadístiques Socials i Laborals i a l’autoritat laboral competent

Abans del dia 10 del mes següent

Comunicat intern d’accident   laboral

L’empresa

Als delegats de prevenció i Comitè de Seguretat i Salut (si n’hi hagués), així com al servei de prevenció aliè o encarregat de la prevenció a l’empresa

Com més aviat millor

Coordinació d’activitats empresarials

L’empresa

A la resta d’empreses concurrents al centre de treball

Com més aviat millor

Comunicat d’accidents greus, molt greus, mortals o lleus que hagin afectat quatre treballadors o més

L’empresa

A l’autoritat laboral competent

En les 24 hores posteriors a l’accidente

Investigació interna dels accidentes

L’empresa

A disposició dels delegats de prevenció i Comitè de Seguretat i Salut (si n’hi hagués) i del servei de prevenció

     Com més aviat millor

2. Comunicat d’accident i proves

Davant un accident de treball, l’empresa ha d’elaborar un informe o comunicat d’accident, on s’indicaran les dades del treballador accidentat, l’empresa per la qual treballa i una descripció de l’accident i normalment els mitjans que s’havien pres per evitar-lo. És interessant que el treballador tingui una còpia d’aquest comunicat. També seria important obtenir una còpia de l’informe o atestat que hagi aixecat la policia, si hi ha acudit pel tipus d’accident que s’ha produït.  Si hi ha hagut testimonis, convé apuntar qui són i obtenir un telèfon o alguna forma de contactar-los, en el cas que fos necessari.

3. Investigació de l’accident

Després d’un accident de treball, convé que l’empresa dugui a terme una investigació del que ha succeït, per determinar les causes de l’accident i proposar mesures preventives perquè els successos no es tornin a repetir. 

Normalment, si l’accident no és greu (un petit tall, una relliscada amb el terra mullat, etc.) no sol haver-hi investigacions de l’administració. Però en alguns casos, sobretot en casos greus o de defunció, es faran investigacions a través de la Inspecció de Treball, que investigarà si l’empresa va prendre totes les mesures de seguretat i prevenció establertes en la llei. En el cas que no fos així, podrà sancionar a l’empresa.

Atenció. Si no hi ha investigació d’ofici, el treballador accidentat (o els seus familiars en cas de defunció) poden denunciar aquests fets davant la Inspecció, perquè es realitzi aquesta investigació, i si escau, s’arreglin les deficiències amb la finalitat d’evitar futurs accidents.

Finalment assenyalar que el treballador que ha sofert un accident de treball, té una sèrie de drets, com l’assistència sanitària, la baixa mèdica, prestacions i indemnitzacions en cas de defunció, etc.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.