COM TRIBUTEN EN L’IRPF LES QUANTITATS PERCEBUDES PER LA DEVOLUCIÓ DE LES CLÀUSULES SÒL?

Com ja sabrà per diferents mitjans de comunicació, el Govern ha aprovat el Reial decret-llei 1/2017, de 20 de gener -publicat en el BOE de 21 de gener de 2017 i en vigor el mateix dia de la seva publicació-, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, que estableix una sèrie de mesures (com a conseqüència de la sentència de 21 de desembre de 2016 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de la qual ja els vàrem informar en el seu moment, i que estableix la retroactivitat total en la devolució de les clàusules sòl opaques dels contractes hipotecaris, i no només des de la Sentència del 9 de maig de 2013 de Tribunal Suprem) que tenen per objecte facilitar la devolució de les quantitats indegudament satisfetes pel consumidor a les entitats de crèdit en aplicació de determinades clàusules sòl contingudes en contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària.

En ell s’estableix una via extrajudicial per resoldre, de forma senzilla, ràpida i gratuïta, les reclamacions dels consumidors. El procediment serà obligatori per a l’entitat financera quan ho sol·liciti el client, i tindrà tres mesos per arribar-hi a un acord i resoldre les reclamacions. Encara que la via judicial sempre està oberta, es tracta d’evitar el col·lapse dels Tribunals i permetre que tot el procés es dugui a terme amb totes les garanties per al consumidor.

Tractament fiscal de les quantitats percebudes per devolució de les clàusules sòl

Doncs bé, a més d’establir les mesures esmentades, la norma regula el tractament fiscal de les quantitats percebudes per la devolució de les clàusules de limitació de tipus d’interès de préstecs derivades d’acords signats amb les entitats financeres, modificant per a això la normativa de l’IRPF amb efectes des del dia 21 de gener de 2017 i exercicis anteriors no prescrits (4 anys). 

Li expliquem aquest tractament fiscal de forma resumida: 

1. Les quantitats retornades derivades d’acords signats amb entitats financeres, sigui en efectiu o mitjançant l’adopció de mesures equivalents de compensació, que se’ls havien satisfet prèviament en concepte d’interessos per l’aplicació de clàusules de limitació de tipus d’interès de préstecs, no s’han d’integrar a la base imposable de l’impost. Tampoc s’integraran a la base imposable els interessos de les indemnitzacions relacionats amb aquests.

Atenció. No és procedent incloure a la declaració de l’IRPF ni les quantitats percebudes com a conseqüència de la devolució dels interessos pagats ni els interessos de les indemnitzacions reconeguts,  per aplicació de clàusules sòl d’interès.

2. La norma estableix uns supòsits de regularització, en els casos en què aquests interessos haguessin format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establertes per les comunitats autònomes, o haguessin estat objecte de deducció com a despeses del capital immobiliari o d’activitat econòmica.

En aquests casos, caldrà tenir en compte el següent:

A. Quan el contribuent hagués aplicat al seu moment la deducció per inversió en habitatge habitual o de deduccions autonòmiques per les quantitats percebudes,  perdrà el dret a la seva deducció.

En aquest cas, haurà d’incloure els imports deduïts a la declaració de l’IRPF de l’exercici en què s’hagués produït la sentència, el laude arbitral o l’acord amb l’entitat, però sense inclusió d’interessos de demora.

Atenció. A aquests efectes, si la sentència, el laude o l’acord s’haguessin produït en 2016, a la declaració de renda 2016 (a presentar a l’abril, maig, juny del 2017) aquestes quantitats s’inclouen en les caselles 524 i 526, i no serà necessari completar les caselles 525 i 527, corresponents als interessos de demora.

Aquest tractament és el mateix que normalment s’utilitza en els supòsits de pèrdua del dret a deducció per habitatge habitual però sense incloure interessos de demora.

Aquesta regularització no serà aplicable respecte de les quantitats que es destinin directament per l’entitat financera, després de l’acord amb el contribuent afectat, a minorar el principal del préstec. És a dir, si l’entitat financera, en lloc de retornar al contribuent les quantitats pagades el que fa és reduir el principal del préstec, no caldrà regularitzar les deduccions practicades anteriorment corresponents a aquests imports. Per la seva banda, la reducció del principal del préstec tampoc generarà dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual.

B. En el cas que el contribuent hagués inclòs, en declaracions d’anys anteriors, els imports ara percebuts com a despesa deduïble (capital immobiliari o activitat econòmica), perdran aquesta consideració i s’hauran de presentar declaracions complementàries dels corresponents exercicis, traient aquestes despeses, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.

El termini de presentació de les declaracions complementàries serà el comprès entre la data de la sentència, laude o acord i la finalització del següent termini de presentació d’autoliquidació per aquest impost.

Exercicis als quals afecta aquestes regularitzacions: prescripció

Una altra qüestió regulada per la norma són els exercicis als quals afecten aquestes regularitzacions, tant de les deduccions d’habitatge o autonòmiques com de les despeses deduïbles.

En aquest sentit s’estableix que solament serà aplicable als exercicis respecte dels quals no hagués prescrit el dret de l’Administració per determinar el deute tributari (4 anys).

En funció de si el contribuent hagués aplicat deducció d’habitatge, o deduccions autonòmiques, o deducció de despeses i de l’any en què es produeixi l’acord, sentència o laude, la forma de regularitzar i els exercicis afectats varien. En concret ens podem trobar amb els següents supòsits:

1. El contribuent havia aplicat la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establertes per les comunitats autònomes, per les quantitats percebudes:

• Sentència, laude o acord de l’any 2016: en aquest cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà a la declaració de l’any 2016 (que es presentarà a l’abril, maig i juny del 2017) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015.

En el cas que entre les quantitats retornades hi hagi interessos de l’any 2016, aquests ja no es tindran en compte per aplicar la deducció en habitatge d’aquest any.

• Acord amb l’entitat financera, sentència o laude de l’any 2017: en aquest cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà a la declaració de l’any 2017 (que es presentarà a l’abril, maig i juny del 2018) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions de l’any 2013, 2014, 2015 i 2016.

No obstant això, si la sentència o acord és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l’IRPF de l’any 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l’any  2016 no es tindran en compte per aplicar la deducció en habitatge i, per tant, la regularització no afectarà aquest exercici.

2. El contribuent havia inclòs les quantitats ara percebudes com a despesa deduïble en exercicis anteriors:

• L’acord amb l’entitat financera, la sentència o el laude, s’ha produït des del 6 d’abril de 2016 fins al 4 d’abril de 2017. En aquest cas, haurà de presentar declaracions complementàries amb caràcter general dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015, en el termini de presentació de la declaració de l’IRPF de l’any 2016 (abril, maig i juny del 2017).

Si entre les quantitats retornades hi hagués interessos abonats en l’exercici 2016, el contribuent ja no inclourà com a despeses deduïbles aquestes imports a la seva declaració.

• L’acord amb l’entitat financera, la sentència o el laude s’ha produït després del 4 d’abril de 2017. En aquest cas haurà de presentar declaracions complementàries, amb caràcter general, dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016 en el termini de presentació de l’IRPF de l’any 2017 (abril, maig i juny del 2018).

No obstant això, si l’acord o la sentència és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l’IRPF del 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l’any 2016 no es tindran en compte com a despesa deduïble i, per tant, no haurà de presentar declaració complementària d’aquest exercici.

Finalment, si el contribuent ja hagués regularitzat aquestes quantitats per tenir una sentència anterior podrà instar la rectificació de les seves autoliquidacions sol·licitant la devolució dels interessos de demora satisfets i, si escau, la modificació dels interessos de la indemnització declarats com a guany.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.