DRET DE SEPARACIÓ DEL SOCI O ACCIONISTA PER NO REPARTIMENT DE DIVIDENDS A PARTIR DEL 2017

En 2011 es va introduir una reforma parcial de la Llei de societats de capital en la qual s’establia un dret de separació del soci en cas de falta de distribució d’un dividend mínim per les societats sempre que es complissin determinats requisits. Posteriorment es va suspendre l’aplicació d’aquest dret que regula la separació dels socis minoritaris com a conseqüència de la falta de distribució de dividends,  primer fins al 31 de desembre de 2014, i posteriorment fins al 31 de desembre de 2016.

Doncs bé, a punt d’entrar a l’any 2017 i sense una nova pròrroga en els últims mesos,  tornarà a entrar en vigor aquest dret que tracta de protegir als socis minoritaris en els supòsits en els quals les societats no reparteixin cap benefici, i si bé la norma no obliga a aquest repartiment, el no fer-ho pot tenir un major cost econòmic per a les empreses en la mesura que s’atorga el dret de separació del soci que voti a favor de l’acord de distribució, la qual cosa significa el dret a rebre de la societat el valor raonable o de mercat de les seves accions o participacions.

Atenció. Si un soci exerceix aquest dret de separació, la societat haurà de pagar-li el valor raonable de les seves participacions. 

                      

Dret de separació en cas de falta de distribució de dividends

El dret de separació per no repartiment de dividends que s’atorga als socis de societats anònimes no cotitzades i societats limitades en nom de la protecció de la minoria, ve regulat en l’article 348 Bis de la Llei de societats de capital, que estableix que a partir del cinquè exercici a comptar des de la inscripció de la societat en el registre mercantil, el soci que hagués votat a favor de la distribució dels beneficis socials tindrà dret de separació en el cas que la junta general no acordés la distribució com a dividend, d’almenys, un terç dels beneficis propis de l’explotació de l’objecte social (és a dir, sobre els beneficis obtinguts en l’activitat normal de l’empresa. Així, s’evita haver de repartir com a dividends els guanys extraordinaris com, per exemple, les plusvàlues obtingudes per l’alienació d’un bé que formava part de l’immobilitzat fix) obtinguts durant l’exercici anterior, que siguin legalment repartibles.

Atenció. Aquest dret de separació no serà aplicable a les societats cotitzades.

El termini per a l’exercici del dret de separació serà d’un mes a comptar des de la data en què s’hagués celebrat la junta general ordinària de socis.

El propòsit d’aquest dret és evitar que el dret del soci als guanys socials es vulnerés frontalment si, any rere any, la junta general, malgrat existir beneficis, acorda no repartir-los.

Donat el caràcter imperatiu en el qual ve regulat aquest dret en la llei, hem de tenir-lo en compte en la redacció d’estatuts socials, i en concret si el repartiment de beneficis es regula en aquests estatuts de forma contrària a l’establert en el precepte. És a dir, es tracta d’un dret que podrà ser renunciat o no exercit pel soci minoritari quan es doni el supòsit de fet previst en la norma, però que en cap cas, donat el caràcter essencial del dret al dividend, es pot renunciar anticipadament en els estatuts de la societat.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.