ATENCIÓ! EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE CONSIDERA QUE ELS CONTRACTES TEMPORALS I ELS INDEFINITS HAN DE TENIR LA MATEIXA INDEMNITZACIÓ

Com ja haurà conegut, per diferents mitjans de comunicació, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat una sentència històrica, de data 14 de setembre de 2016, i ha declarat il·legal la legislació espanyola en el tractament de la indemnització per l’extinció del contracte dels treballadors temporals. La normativa espanyola seria discriminatòria, ja que atorga diferents drets segons el contracte sigui d’interinitat, temporal o indefinit.

La sentència pot tenir un enorme impacte sobre els models de contractació laboral dels països de la Unió, i per descomptat sobre el nostre, en el qual la contractació temporal té un gran pes, en obligar a aplicar la mateixa indemnització per extinció d’un contracte temporal i un d’indefinit.

Recordem que la redacció actual de l’Estatut dels Treballadors, estableix tres nivells d’indemnització per finalització de contracte:

• Contractes fixos o indefinits: 20 dies per any treballat
• Contractes temporals: 12 dies per any treballat
• Contractes d’interinitat: sense indemnització.

La sentència considera que la regulació sobre indemnització per acomiadament no pot tractar de forma discriminatòria als treballadors temporals i fixos, i que, a més, la legislació nacional no pot establir una indemnització per extinció d’un treballador interí diferent a la d’un treballador fix acomiadat (per causa objectiva, en el cas concret). Pel que indica al jutge nacional –espanyol- que ha de reconèixer una indemnització de 20 dies a l’interí el contracte del qual s’ha extingit, que fins ara no tenia dret a cap tipus d’indemnització (la legislació espanyola no reconeix el dret a indemnització en acabar un contracte d’interinitat o substitució).

Però la sentència va més enllà, en argumentar que aquesta discriminació s’aplica a qualsevol contracte temporal, la qual cosa en el nostre cas significa que també els contractes la indemnització per extinció dels quals ascendeix a 12 dies per any de servei (per obra o servei i per circumstàncies de la producció) es veuen afectats. Defensa, per tant, que les indemnitzacions per acomiadament han de ser iguals per a tots, tret que hi hagi “raons objectives”, entre les quals no es troba el fet de ser indefinit o no.

Cal assenyalar també que diverses sentències del mateix Tribunal de la Unió Europea recents posen en qüestió la legislació espanyola i la utilització en frau de llei dels contractes temporals. 

Els anirem informant de les repercussions d’aquesta sentència i de si el legislador es veurà obligat a canviar la normativa laboral. El que si és clar, és que s’ha obert una via per reclamar davant els tribunals espanyols i que apliquin aquest criteri emanat del Tribunal de la Unió Europea. S’haurà d’avaluar les conseqüències que tenen per als treballadors, i veure com canalitzar les demandes sobre els possibles efectes retroactius.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que pugui tenir sobre aquest tema.