NOVETATS EN LA COMPTABILITZACIÓ DE L’IMPOST SOBRE BENEFICIS

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) ha publicat una nova Resolució de 9 de febrer de 2016 per la qual es desenvolupen les normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per a la comptabilització de l’impost sobre beneficis que deroga la Resolució de 9 d’octubre de 1997 i que serà aplicable als comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2015.

La comptabilització de l’impost sobre beneficis en el Pla General Comptable (PGC) del 90 aprovat pel Reial decret 1643/1990, de 20 de desembre, seguia el mètode del deute i l’enfocament del compte de pèrdues i guanys; sistema basat en les diferències, temporals/permanents, entre el resultat comptable i la base imposable.

Posteriorment, i per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2008, el registre i valoració de la despesa per impost sobre beneficis regulat en la norma de registre i valoració 13a impostos sobre beneficis (NRV 13a) del PGC 2007, aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, segueix basant-se en el mètode del deute però empra una sistemàtica diferent; el denominat enfocament de balanç.

Per això és necessari establir els criteris per comptabilitzar la despesa per impost sobre beneficis seguint la nova metodologia, mitjançant el desenvolupament de la NRV 13a del PGC i, al mateix temps, recollir i aclarir els criteris inclosos en les consultes sobre aquesta matèria publicades en el BOICAC.

La Resolució esmentada és d’aplicació obligatòria a totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, tant en la formulació dels comptes anuals individuals com, si escau, en l’elaboració dels comptes anuals consolidats.

Principals qüestions

• La modificació més destacable del contingut del PGC d’aplicació vigent, és que existeix la possibilitat de convertir actius per impost diferit en un crèdit exigible enfront de l’Administració Tributària, la qual cosa significa una millora en la tresoreria de la societat, sempre que es compleixin els requisits previstos per la normativa fiscal. En els casos en els quals es compleixin aquests requisits es reconeixerà un actiu per impost corrent però, fins a aquest moment, en l’actiu es recollirà el corresponent actiu per impost diferit.

• El reconeixement d’actius per impost diferit tan sols es permet quan sigui probable que l’empresa obtingui guanys fiscals en el futur que permeti l’aplicació d’aquests actius però, en el cas especial dels DTA, quan la norma fiscal en prevegi la possibilitat de conversió en un crèdit exigible a l’Administració, es presumirà en tot cas que seran recuperats.

• Per al reconeixement d’actius per impostos diferits es fixava un horitzó de deu anys, en el qual fos previsible l’obtenció de beneficis que permetin compensar les bases imposables negatives, i quan no s’estableix termini per compensar bases negatives, es podran reconèixer actius per impost diferits que es recuperin més enllà dels deu anys fins a l’import dels passius per impost diferit. Ara, i això és novetat, es podrà superar el termini dels deu anys quan l’empresa aporti clara evidència de la recuperació dels seus actius per impost diferit en un termini temporal superior.

• S’aclareix el tracte de les noves reserves de capitalització, en general menor impost corrent i si opera, el límit de la base imposable s’origina una diferència temporània deduïble com la que neix amb les deduccions pendents, i d’anivellació, que serà una diferència temporània imposable associada a un passiu per impost diferit que revertirà quan es generin bases negatives i, en tot cas, pel transcurs del termini de cinc anys.

• S’estableix que els actius per impost diferit, originats en 2013 i 2014 en determinades empreses que tan sols es van poder deduir el 70% de la despesa comptable fiscalment deduïble, així com els que van néixer en les entitats que van aprofitar l’última actualització de balanços, no s’han de corregir en canviar els tipus impositius a causa de les deduccions que la norma atorga a aquestes companyies que aconsegueixen, en definitiva, la reversió al 30%, mateix tipus al qual van ser calculats aquests actius.

• Es detalla el tractament de l’efecte impositiu en les entitats que tributen en règim d’imputació com a UTEs i AIEs i en els seus socis.

• S’aclareix que de les obligacions de naturalesa fiscal, es derivin o no d’un acta d’inspecció, se n’han de fer provisió en l’exercici en el qual sorgeixin i per l’import estimat del deute tributari. A més, es considera que no es pot excusar la dotació per l’eventualitat que es produeixi o no una comprovació administrativa, ni per entendre que l’obligació és remotament probable pels criteris mantinguts per l’Administració o pels tribunals.

• Tributació en el Règim de consolidació fiscal: es tracten les particularitats associades al tractament comptable de l’efecte impositiu en les entitats que tributen en un règim basat en la imputació fiscal de les rendes als socis o partícips; en la LIS vigent reuneix aquestes característiques, el règim especial de tributació de les agrupacions d’interès econòmic, espanyoles i europees, i d’unions temporals d’empreses.

Finalment la Resolució també contempla:

• Impostos estrangers de naturalesa similar a l’impost de societats: s’efectuen algunes precisions rellevants sobre els impostos estrangers de naturalesa similar a l’impost de societats espanyol.
• Empreses en les quals totes les diferències «temporànies» són «temporals».
• Empresari individual.
• Règim simplificat de les microempreses.
• La regulació en matèria de normes d’elaboració dels comptes anuals.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que pugui tenir sobre aquest tema.