SEGONA OPORTUNITAT PER ALS PARTICULARS I AUTÒNOMS DEUTORS EN ELS PROCESSOS CONCURSALS

El Reial decret-llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social, amb efectes des del passat 1 de març de 2015, inclou un sèrie de mesures per permetre que les famílies i empreses redueixin la seva càrrega financera, destinades als qui es troben en una situació més propera a la insolvència per les seves circumstàncies econòmiques i socials de vulnerabilitat, siguin PIMES i autònoms, o persones físiques en general.

Centrant-nos en l’àmbit concursal, les reformes se centren en l’acord extrajudicial de pagaments i en l’anomenada “segona oportunitat”.

Acords extrajudicials de pagaments

En primer lloc, es proposa flexibilitzar els acords extrajudicials de pagaments, i preveure un veritable mecanisme de segona oportunitat.

Com a elements principals del nou règim trobem l’ampliació del seu àmbit d’aplicació a les persones físiques no empresaris destinat a modular el rigor de l’aplicació de l’article 1911 del codi civil (principi de responsabilitat patrimonial universal), i es regula a més un procediment simplificat per a aquestes (en aquest cas, les actuacions de negociació les realitza el notari, tret que estimés convenient la designació de mediador concursal); la possibilitat d’estendre els efectes de l’acord als creditors garantits dissidents, la qual cosa suposa un avanç enfront del règim de submissió voluntària vigent amb anterioritat; i la potenciació de la figura del mediador concursal, introduint la possibilitat que actuïn com tal les cambres de comerç, indústria, navegació i serveis, si el deutor és empresari, o els notaris, si es tracta de persones naturals no empresaris.

A més, es poden destacar les següents novetats:

• Paralització d’execucions de garanties reals sobre béns necessaris: s’introdueix la diferenciació entre execució de béns necessaris o no per a l’activitat professional o empresarial o habitatge habitual. Així, si la garantia no recau sobre aquests, el creditor podrà executar. Per contra, si es tracta d’un bé o dret necessari o l’habitatge habitual, el creditor podrà iniciar l’execució però quedarà paralitzada.

• Ampliació del contingut de les propostes conforme als límits introduïts pel RD-llei 11/2014 en el conveni: s’amplia el contingut de la proposta d’acord extrajudicial podent contenir esperes no superiors a deu anys, quitacions (sense assenyalar límit) i cessions de béns o drets als creditors en pagament o per a pagament de la totalitat dels seus crèdits. Per al cas de PIMES o empresaris es preveu també la conversió de deute en accions o participacions de la societat deutora o en préstecs participatius per un termini màxim de 10 anys, obligacions convertibles o préstecs subordinats, amb interessos capitalitzables o qualsevol altre instrument financer.

• Possibilitat de conveni o liquidació en el concurs consecutiu: s’elimina l’obligació de liquidació del deutor en cas de concurs consecutiu per incompliment de l’acord extrajudicial.

Segona oportunitat

Com a novetat fonamental, s’instaura un règim d’exoneració de deutes per als deutors persona física en cas de liquidació o insuficiència de massa activa en concurs en el marc del procediment concursal.

El sistema d’exoneració té dos pilars fonamentals: que el deutor sigui de bona fe i que es liquidi prèviament el seu patrimoni (o que es declari la conclusió del concurs per insuficiència de massa).

En l’actualitat el benefici legal radica en una exoneració condicionada del deute (quitació).

El mecanisme de segona oportunitat pretén establir controls i garanties per evitar insolvències estratègiques o dacions en pagament selectives. El deutor persona natural podrà obtenir el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet una vegada conclòs el concurs per liquidació o per insuficiència de la massa activa. Per a això, hauran de concórrer una sèrie de requisits:

• Que el deutor sigui de bona fe, això és, que no es declari el concurs culpable i que el deutor no hagi estat condemnat per sentència ferma per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social en els deu anys anteriors a la declaració del concurs.
• Que hagi celebrat (o intentat celebrar) un acord extrajudicial de pagaments.
• Que hagi satisfet en la seva integritat els crèdits contra la massa, els privilegiats i, si no hagués intentat l’acord extrajudicial de pagaments previ, abonat almenys, el 25% dels crèdits ordinaris.
• I, a més, alternativament accepti sotmetre’s a un pla de pagaments; no hagi incomplert amb les seves obligacions de col·laboració; no hagi obtingut aquest benefici en els últims 10 anys; no hagi rebutjat en els últims 4 anys anteriors a la declaració del concurs una oferta d’ocupació adequada a la seva capacitat; i accepti de forma expressa que aquesta resolució d’exoneració es farà constar en el Registre Públic Concursal.

Atenció. Mai es perdonaran els crèdits privilegiats amb Hisenda i la Seguretat Social, ni els deutes per aliments derivats de sentència de divorci.

Codi de bones pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual

En segon terme, es millora també el «Codi de bones pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual», introduït pel Reial decret-llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, del que ja s’han beneficiat prop de 14.000 famílies.

El Codi de bones pràctiques per a deutors hipotecaris, es modifica incrementant el conjunt dels ingressos de la unitat familiar que no podrà superar el límit de tres vegades l’IPREM anual de 14 pagues (anteriorment no havien de disposar de cap tipus d’ingrés) i inclou al deutor més gran de 60 anys encara que no reuneixi els requisits per ser considerat unitat familiar. Es modifica també que la quota hipotecària resulti superior al 50% (abans havia de ser superior al 60%) dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar. Les entitats bancàries que es van adherir al Codi de bones pràctiques s’entendran que continuen adherides si en el termini d’un mes des de l’entrada en vigor del Reial decret-llei no sol·liciten la seva exclusió de forma expressa.

També s’introdueix una nova forma de càlcul del límit del preu dels béns immobles adquirits, segons el preu mitjà per metre quadrat per a habitatge lliure que presenti l’índex de preus de l’habitatge elaborat pel Ministeri de Foment per a l’any d’adquisició del bé immoble i la província en què estigui radicat el bé, amb un límit absolut de 300.000 euros.

Addicionalment, s’introdueix la inaplicació definitiva de les clàusules sòl d’aquells deutors situats en el nou llindar d’exclusió que les tinguessin incloses en els seus contractes.

Suspensió dels llançaments sobre habitatges habituals de col·lectius especialment vulnerables

Finalment, s’amplia per un termini addicional de dos anys (fins a 2017) la suspensió dels llançaments sobre habitatges habituals de col·lectius especialment vulnerables contingut en la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, així com el col·lectiu que pot beneficiar-se d’aquesta mesura.

Es poden posar en contactes amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.