NOVETATS EN LES MÚTUES I EN LA GESTIÓ DE LA INCAPACITAT TEMPORAL (IT)

En el BOE del dia 21 de juliol de 2014 s’ha publicat el Reial decret 625/2014, de 18 de juliol, pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers 365 dies de la seva durada, disposició que substitueix i deroga les disposicions reglamentàries que regulaven aquests aspectes, amb els objectius d’establir una nova forma d’expedició dels comunicats mèdics de baixa, confirmació de la baixa i alta; homologar l’emissió i tramitació dels comunicats, amb independència de la causa que va originar la situació d’incapacitat temporal (IT), acabant amb la diferència existent fins ara; establir un protocol de temporalitat dels actes de confirmació de la baixa mèdica, basat en el diagnòstic mèdic, però també en l’ocupació i l’edat del treballador; permetre, a través de l’ús de les tecnologies de la comunicació i informació, l’intercanvi de dades mèdiques per al control de la prestació, així com l’accés per via telemàtica dels serveis mèdics de les entitats gestores a la documentació clínica que posseeixen els diferents serveis públics de salut dels treballadors; i evitar l’ús indegut de la protecció. 

¿A qui s’aplicarà aquesta nova normativa?

S’aplicarà, durant els primers 365 dies, als processos d’IT, sigui quina sigui la contingència determinant, en els quals es trobin els qui estiguin inclosos en qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social, per desenvolupar una feina o activitat per compte d’altri o propi.

Atenció. Queden exclosos els règims especials de les forces armades, dels funcionaris civils de l’administració de l’estat i del personal al servei de l’administració de justícia.

Declaracions mèdiques de baixa i de confirmació de la baixa en els processos d’IT

La norma conté elements molt nous en la tramitació de les baixes i el posterior procés de gestió de la malaltia del treballador.

Entre ells cal destacar que s’eliminen els comunicats de confirmació setmanals i la seva expedició s’adequa a la patologia que se sofreixi.

Un dels aspectes més destacats és la reducció de càrregues burocràtiques en modificar-se la periodicitat dels comunicats de confirmació de baixa. A més, afavorirà als treballadors i els seus familiars, que no s’hauran de desplaçar al centre de salut cada set dies per recollir els comunicats, sinó que estarà ajustat a la previsió del seguiment clínic. També afavoreix a l’empresa, ja que redueix les càrregues de tramitació de la confirmació de la baixa del treballador.

A partir d’ara el comunicat de confirmació s’estendrà d’acord a la durada estimada pel metge:

• Fins a 5 dies de baixa, es podrà expedir el comunicat de baixa i d’alta en la mateixa visita mèdica. El facultatiu emetrà el comunicat de baixa i d’alta en el mateix acte mèdic, encara que el pacient pot demanar el reconeixement mèdic en aquests dies per estendre el temps de baixa.

• Entre 5 i 30 dies de baixa: la primera revisió no podrà excedir en més de 7 dies a la data de la baixa inicial. En cas d’haver-hi comunicació de confirmació, el següent es podrà donar fins a 14 dies després com a màxim des del primer informe.

• Entre 31 i 60 dies de baixa: la primera revisió no podrà ser posterior als 7 primers dies naturals, i si fos necessari, els successius comunicats no es podran allargar en el temps en més de 28 dies.

• En processos de llarga durada, més de 61 dies: la primera revisió es podrà ajornar fins a 14 dies després de donar-se la baixa en els processos que durin 61 dies o més. Després d’aquest primer comunicat de confirmació, els successius, si fossin necessaris, no es podran emetre amb una diferència de més de 35 dies naturals entre si.

D’altra banda, serà obligatori que en els comunicats de confirmació consti la durada probable de la IT i la data del nou reconeixement mèdic. Això permetrà a l’empresari i treballador tenir una previsió del procés.

D’altra banda es fixen unes taules que determinen la durada estimada de cada patologia atenent a diferents circumstàncies concurrents que fixen aquest paràmetre.

També és destacable que depenent de la durada estimada de la malaltia, es fixen uns controls concrets, en pro d’aconseguir una implicació més propera dels metges actuants i dels propis treballadors. En aquest sentit, els metges passen a tenir una labor més directa en el seguiment dels treballadors, estant obligats a emetre informes abans inexistents o més exhaustius, en els quals es justifiqui la continuació del procés de baixa.

Atenció. Els metges disposaran de taules de durada estàndard per patologies que tenen en compte la malaltia que pateix el treballador, la seva edat i l’activitat laboral que realitza.

Finalment cal fer esment a la inclusió de mitjans telemàtics en tot el procés, la qual cosa facilitarà la transparència i maneig d’informació del pacient a tots aquells metges que intervinguin, ja siguin dels serveis públics de salut o de les mútues, la qual cosa repercutirà en un coneixement adequat de tot el procés i el seu esdevenir.

En aquest sentit, el Reial decret inclou també la regulació de la transmissió diària per via telemàtica dels comunicats de baixa i alta des dels Serveis Públics de Salut de les Comunitats Autònomes a l’INSS i d’aquest organisme a les mútues, quan siguin responsables de la protecció del treballador. D’aquesta forma, el control s’efectuarà des del primer dia de la baixa per incapacitat temporal.

La nova regulació farà possible el control des del primer moment de les deduccions que d’aquesta prestació fan les empreses en ingressar les quotes de la Seguretat Social. D’aquesta forma, es dóna compliment a la recomanació del Tribunal de Comptes en el seu últim informe sobre gestió i control de la incapacitat temporal.

Finalment, es potenciarà la col·laboració en els seus diferents aspectes amb els Serveis Públics de Salut de les Comunitats Autònomes per al control de la prestació per IT.

Mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social

D’altra banda, hem d’informar-los que el Consell de Ministres, en la seva reunió de dia 18 de juliol de 2014, aprovà un pla integral de mesures de reforma de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social, a més de la gestió de la incapacitat temporal que ja hem comentat.

Aquest pla es compon de la remissió a les Corts Generals d’un projecte de llei pel qual es modifica el text refós de la Llei general de la Seguretat Social en relació amb el règim jurídic de les Mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, i del Reial decret que ja hem comentat que regula determinats aspectes de la gestió i control dels processos d’IT en el primer any de durada.

El projecte de llei modifica el règim jurídic de les mútues i estableix la nova denominació com a Mútues col·laboradores de la Seguretat Social, al mateix temps que aclareix la naturalesa jurídica pública dels recursos econòmics que financen a les mútues i de les prestacions que dispensen.

Amb la nova regulació, càrrecs, sous, contractes i qualsevol altre mecanisme de funcionament estaran regulats per una norma que delimita clarament quines han de ser les funcions del president i del gerent; quantifica els sous dels membres directius de la mútua i articula la participació dels agents socials, inclosos els autònoms, en les comissions de control i seguiment de les mútues. Aquesta comissió serà informada permanentment de la gestió que realitza cada entitat i proposarà mesures per millorar-la si es donés el cas.

Per garantir la transparència de la gestió, es prohibeix als membres de les juntes directives, de les comissions de control i seguiment, de les comissions especials i als directius celebrar amb la mútua contractes d’obres, serveis o subministraments, excepte les excepcions establertes. La prohibició s’estén als parents d’aquells i a les empreses participades des del 10 per 100 -enfront del 25 per 100 actual- o en les quals qualsevol d’ells sigui directiu.

Així mateix, la norma estableix que les mútues disposaran de termini fins al 31 de març de 2015 per vendre el 100 per 100 de la seva participació en les societats mercantils de prevenció constituïdes per les mútues.

Més control de les reserves

D’altra banda, el nou projecte de llei reforçarà el control sobre els fons que gestionen les mútues i extremarà també els controls sobre aquestes entitats, ja que són entitats privades que gestionen recursos i prestacions públiques.

Quant a les reserves i els excedents, el text normatiu defineix la destinació de l’excedent resultant de les cotitzacions destinades a cadascuna de les contingències -comunes i professionals-, una vegada descomptades les reserves corresponents.

En concret, amb relació amb el nivell de les reserves que han de constituir les mútues amb l’excedent de gestió, s’introdueixen els següents canvis:

a) Es recupera el límit de la reserva d’estabilització per contingències professionals, de manera que quan se superi aquest límit l’excés d’excedent passa a formar part d’un Fons de riscos professionals (adscrit a la Seguretat Social) així com, si escau, de la reserva complementària.

b) L’altra reserva que es modifica és la relativa al cessament d’activitat dels treballadors autònoms, la quantia dels quals es fixa en el 25% de les quotes ingressades en un exercici, per aquesta contingència, i la resta estarà en una reserva en la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Aplicació dels excessos d’excedents o excedents un cop dotades les reserves

Els excedents que quedin en les mútues una vegada dotades les diferents reserves han d’anar dirigits a finançar determinats fons de la Seguretat Social. En aquest àmbit, el projecte de llei recull les següents novetats:

a) Es destina el 80% de l’excedent després de dotar les reserves de contingències professionals al Fons de contingències professionals (actualment denominat Fons de prevenció i rehabilitació de la Seguretat Social).

b) El 20% restant es destina a una reserva voluntària i a una reserva d’assistència social.

c) Els excedents derivats de contingències comunes, després de descomptades les reserves corresponents, s’han de destinar al Fons de reserva de la Seguretat Social.

Gestió de la prestació econòmica per IT derivada de contingències comunes

Un aspecte destacat consisteix en la modificació i millora de les funcions realitzades per les mútues en la gestió de la prestació econòmica per IT derivada de contingències comunes, de manera que:

a) Es possibilita que les mútues duguin a terme funcions de control i seguiment de la prestació des del primer dia de la baixa (i no des del dia d’abonament, amb càrrec a la mútua, de la prestació, és a dir, a partir del 16è dia de la baixa).

b) Es modifica la regulació de les propostes d’alta que poden formular les mútues davant els Serveis de Salut, en processos d’IT derivats d’una contingència comuna (accident no laboral o malaltia comuna), reduint els terminis en què aquests serveis han de donar contestació a les propostes d’alta remeses. En el cas que es rebutgi la proposta d’alta de la mútua, podrà recórrer a l’INSS qui determinarà la resolució definitiva en un termini de quatre dies.

Cessament en l’activitat més assequible

Les mútues col·laboradores de la Seguretat Social gestionen també la prestació per cessament en l’activitat dels treballadors autònoms. Fins ara, el procediment s’havia mostrat molt complicat el que feia que el nombre de beneficiaris fos molt reduït.

En aquest sentit, el projecte de llei també modifica la Llei 32/2010, de 5 d’agost, pel qual s’estableix un sistema específic de protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms, flexibilitzant els requisits d’accés a la prestació, en la manera següent:

a) Es manté la voluntarietat de la prestació.

b) S’elimina l’obligació d’haver de cotitzar per contingències professionals, en incorporar-se a la cobertura de cessament d’activitat tret que, per motius de l’activitat, el treballador autònom hagi de tenir cobertes les contingències professionals, la qual cosa redueix la quantitat que l’autònom ha d’abonar.

c) Quan es produeixi l’abonament de les quantitats degudes per no estar al corrent de pagament davant la invitació al pagament de l’òrgan gestor, el treballador autònom tindrà dret a la protecció per cessament d’activitat.

d) Es redueix el nivell de pèrdues, del 30% en un any o del 20% en dos anys, únicament al 10% en un any, perquè pugui sorgir la situació protegida.

i) Es facilita el mitjà de justificació dels motius que porten al cessament d’activitat.

f) La nova regulació manté la necessitat que la prestació sigui autosuficient financerament, és a dir, que s’han d’incorporar mesures per assegurar el finançament de la prestació, establint un mecanisme automàtic que en garanteix la suficiència financera.

A aquesta finalitat, s’introdueix una fórmula per determinar el tipus de cotització per al corresponent exercici econòmic en funció de la despesa i les bases de cotització del període comprès entre l’1 d’agost de l’any anterior i el 31 de juliol del corrent, de manera que, perquè es produeixi una modificació del tipus de cotització, a l’alça o a la baixa, la seva variació segons la fórmula ha de ser més gran de 0,5 punts percentuals. El tipus de cotització mínim serà del 2,2%, i el màxim serà del 4%. Si, aconseguit el tipus màxim del 4%, es necessiten ajustos superiors, es revisaran a l’alça els períodes de carència en almenys 2 mesos. En tot cas, el primer any d’aplicació de la fórmula serà 2016.

g) Seran considerats treballadors autònoms econòmicament dependents (TRADE) aquells treballadors autònoms que havent sol·licitat el reconeixement al seu client, aquest no l’hagi formalitzat. A més, s’estableix que el treballador autònom que facturi almenys el 90% a un únic client serà considerat com TRADE.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.