APROVADA LA REFORMA DE LA LLEI GENERAL PER A LA DEFENSA DELS CONSUMIDORS I USUARIS

Al BOE del dia 28 de març, es publicà la Llei 3/2014, de 27 de març, per la qual es modifica el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.

Aquesta norma té com a objecte principal traslladar al dret intern la Directiva 2011/83/UE, de 22 de novembre de 2011 en matèria de protecció dels consumidors i usuaris. Es tracta d’una regulació necessària, si es té en compte l’important creixement del comerç electrònic i les vendes a distància en els últims anys a Espanya.

Atenció. La norma va entrar en vigor el dia 29 de març de 2014, si bé s’estableix un règim transitori d’adaptació perquè s’apliqui als contractes amb consumidors i usuaris celebrats a partir del 13 de juny de 2014.

La nova Llei reforça especialment la protecció al consumidor als contractes celebrats a distància i fora de l’establiment de l’empresari.

Principals novetats

Els aspectes més significatius de la reforma els podem resumir en els següents:

• S’amplia el concepte de consumidor a les entitats sense personalitat jurídica que, igual que les persones físiques i jurídiques, seran considerades consumidors quan actuïn en un àmbit aliè a una activitat comercial o empresarial; si bé s’afegeix l’exigència, per a totes elles, que actuïn sense ànim de lucre perquè puguin ser considerades consumidor.

• Es matisa el concepte d’empresari de tal forma que també serà considerat empresari a tota persona física o jurídica, ja sigui privada o pública, que actuï directament o a través d’una altra persona en nom seu o seguint les seves instruccions, amb un propòsit relacionat amb la seva activitat comercial, empresarial, ofici o professió.

• Es modifica la definició d’establiments comercials continguda en la Llei d’ordenació del comerç detallista, i es defineix com tota instal·lació immoble de venda al detall en què l’empresari exerceix la seva activitat de forma permanent; o tota instal·lació mòbil de venda al detall en què l’empresari exerceix la seva activitat de forma habitual. Per tant, aquest concepte comprèn tot tipus d’instal·lacions (com botigues, llocs o camions) que li serveixin a l’empresari com a local de negocis permanent o habitual. Si compleixen aquesta condició, els llocs de mercats i els estands de fires es consideren també com a establiments mercantils. Així mateix, es considera un establiment mercantil la instal·lació de venda al detall en què l’empresari exerceix la seva activitat de forma estacional, per exemple, durant la temporada turística en una estació d’esquí o en una zona de platja, ja que l’empresari exerceix allí la seva activitat de forma habitual. No obstant això, els espais accessibles al públic, com carrers, centres comercials, platges, instal·lacions esportives i transports públics, que l’empresari utilitzi de forma excepcional per a la seva activitat empresarial, així com els domicilis privats o llocs de treball, no es consideren establiments mercantils.

• S’amplia el termini per exercir el dret de desistiment (dret a tornar el producte) als 14 dies naturals (abans eren 7 dies hàbils), tant per a les vendes presencials com a electròniques. I en el cas que no es faciliti la informació sobre el dret de desistiment, fins a 12 mesos. No obstant això si l’empresari no hagués complert amb el deure d’informació i documentació sobre el dret de desistiment, el termini per al seu exercici finalitzarà 12 mesos (en el règim anterior, 3 mesos) des de la data d’expiració del període de desistiment inicial, a comptar des que es va entregar el bé contractat o s’hagués celebrat el contracte, si l’objecte d’aquest fos la prestació de serveis. Si el deure d’informació i documentació es compleix durant el citat termini de 12 mesos, el termini legalment previst per a l’exercici del dret de desistiment començarà a comptar des d’aquest moment

• Les línies de telèfon de contacte que posi l’empresari a disposició del consumidor, no poden superar la tarifa bàsica, és a dir, el cost de la trucada no podrà ser superior a la d’una trucada nacional qualsevol.

• Es prohibeix a les empreses que utilitzin el servei d’atenció al client per vendre productes o serveis, és a dir, es prohibeix que s’utilitzi el servei d’atenció al client amb un caràcter comercial.

• Si es truca per telèfon al consumidor per celebrar un contracte a distància, a l’inici de la conversa qui truqui s’ha d’identificar, revelar la identitat de la persona per compte de qui truca, així com indicar l’objectiu comercial d’aquesta trucada. A més a més s’ha de donar informació sobre les clàusules de permanència.

• Es prohibeix realitzar trucades comercials entre les 21 hores i les 9 hores del dia següent, o en dies festius o caps de setmana.

• S’exigeix que els llocs Web de comerç indiquin de manera clar i llegible, des del començament de la compra, quines són les modalitats de pagament que s’accepten i si hi ha alguna restricció.

• Els consumidors i usuaris han de ser ben informats dels dipòsits o altres garanties financeres que hagin de pagar o els exigeixin.

• Els qui venguin un bé o prestin un servei a distància hauran d’informar clarament de l’existència de la garantia legal dels béns. 

• En contractes de subministrament de contingut digital hauran d’informar de la seva funcionalitat, és a dir, en quants dispositius poden reproduir-se, quantes còpies pots fer, etc.

• El consumidor o usuari que rebi per telèfon, fax, correu electrònic o qualsevol altre mitjà, informació comercial es pot oposar a rebre aquesta informació i l’empresari haurà d’enviar-li, en el termini màxim d’un mes, un justificant que acrediti la seva oposició.

• S’estableix el dret del consumidor a rebre la factura en suport paper. L’expedició de la factura electrònica estarà condicionada que l’empresari hagi obtingut prèviament el consentiment exprés del consumidor, qui podrà revocar-ho posteriorment.

• L’enviament de la factura en suport paper no pot suposar cap increment de cost per al consumidor.

• L’empresari no pot imposar al consumidor càrrecs addicionals, superiors al que a ell li costa el servei, per l’ús de determinats mitjans de pagament, per exemple, quan el consumidor pagui amb targeta de crèdit una compra en línia, el venedor pot demanar-li que pagui el que a ell li costa que el consumidor faci ús d’aquesta forma de pagament, però no quantitats superiors.

• En relació amb el termini d’entrega (tant vendes presencials com electròniques), excepte acord en contra, l’empresari entregarà els béns al consumidor, en un termini màxim de trenta (30) dies naturals a partir de la celebració del contracte. En cas d’incompliment per part de l’empresari, el consumidor podrà donar a l’empresari un termini addicional d’acord amb les circumstàncies. Si l’empresari no realitza l’entrega en el termini acordat el consumidor tindrà dret a resoldre el contracte i, en aquest cas, l’empresari haurà d’entregar sense demora totes les quantitats abonades pel consumidor. En el cas que l’empresari no realitzi aquest abonament, el consumidor podrà reclamar que se li pagui el doble de la suma deguda, sense perjudici al seu dret de ser indemnitzat pels danys i perjudicis patits en el que excedeixi a la quantitat esmentada.

• En els contractes en què l’empresari enviï els béns al consumidor, el risc de pèrdua o deteriorament dels béns es transmetrà al consumidor quan ell o el tercer per ell indicat, diferent del transportista (excepte quan el transportista ho ha encarregat al consumidor), hagi adquirit la possessió material del bé.

• S’estableix que en el cas que l’usuari incompleixi el compromís de permanència adquirit amb l’empresa, la penalització per baixa, o cessament prematur de la relació contractual, serà proporcional al nombre de dies no efectius del compromís de permanència acordat.

• S’estableix que, en aquells contractes amb els consumidors i usuaris en què s’utilitzin clàusules no negociades individualment (per exemple les condicions generals de contractació), perquè aquestes es puguin considerar llegibles, hauran de tenir una mida d’almenys un mil·límetre i mig i amb un contrast amb el fons que no faci dificultosa la seva lectura.

• Es legitima al ministeri fiscal per representar els consumidors en reclamacions col·lectives davant clàusules abusives en els contractes per part de les empreses com bancs o companyies subministradores de serveis de gas, llum, telèfon o altres.

• Es regula parcialment l’ús del cigarret electrònic, per a la qual cosa es modifica la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac. La llei prohibeix el “vaporeig” en centres de les administracions públiques, establiments sanitaris, centres docents (excepte en espais a l’aire lliure d’universitats i altres escoles per a adults), mitjans de transport i parcs infantils. En canvi, dóna via lliure al seu ús en bars i restaurants, així com centres de treball. Encara que no limita la seva venda a estancs o màquines dispensadores regulades, com sí que succeeix amb els cigarrets tradicionals, sí que els equipara respecte a la prohibició de la seva venda a menors, a qui tampoc es podrà oferir productes que imitin la seva forma o característiques. A més a més, inclou l’obligació de penjar cartells alertant del veto als menors de 18 anys.

La norma també regula la publicitat dels cigarrets electrònics, que no es podrà emetre en horari infantil, com ja succeeix amb el tabac tradicional. La normativa afecta tots els dispositius “susceptibles” d’alliberament de nicotina, i s’estableix que en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma, les emissores de ràdio i televisió públiques i privades i les agències publicitàries, juntament amb els representants dels fabricants, adoptaran un codi d’autoregulació sobre les modalitats i els continguts dels missatges publicitaris relatius als dispositius susceptibles d’alliberament de nicotina.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.