MESURES DE CARÀCTER MERCANTIL EN LA LLEI DE SUPORT ALS EMPRENEDORS

Amb data de 28 de setembre de 2013 es publicà al BOE la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització (més coneguda com “Llei d’emprenedors”). Amb un cert retard, aquesta norma era una de les més esperades pel col·lectiu d’autònoms i petits empresaris, ja que el seu objectiu és donar suport a l’emprenedor i a l’activitat empresarial, afavorir el seu desenvolupament, creixement i internacionalització i fomentar la cultura emprenedora i un entorn favorable a l’activitat econòmica, tant en els moments inicials al començament de l’activitat, com en el seu posterior desenvolupament, creixement i internacionalització. Amb aquest objectiu, la Llei introdueix reformes que afecten sectors molt diversos del nostre ordenament (fiscal, laboral, mercantil, concursal i administratiu).

A continuació volem descriure de manera resumida les mesures en matèria mercantil i de dret de societats, on destaquen la creació de l’emprenedor de responsabilitat limitada, la societat limitada de formació successiva i la introducció de mesures per agilitar la constitució de societats i simplificar determinades obligacions societàries.

MESURES MERCANTILS

Àmbit d’aplicació i concepte d’emprenedor

• La Llei 14/2013 és aplicable a totes les activitats econòmiques i de foment de la internacionalització realitzades pels emprenedors al territori espanyol.

• Es consideren emprenedors aquelles persones, independentment de la seva condició de persona física o jurídica, que exerceixin una activitat econòmica empresarial o professional, en els termes establerts en aquesta Llei.

L’emprenedor de responsabilitat limitada (ERL)

• Es crea la figura de “l’emprenedor de responsabilitat limitada” (“ERL”), que permetrà a les persones físiques d’evitar que la responsabilitat derivada dels seus deutes empresarials afecti el seu habitatge habitual (sempre que no superi el valor dels 300.000 €[1] o 450.000 € en habitatges situats en poblacions de més d’1.000.000 d’habitants), la qual cosa haurà d’inscriure’s en el Registre de la Propietat corresponent al dit bé. És a dir es considera que la figura farà que la persona que decideixi iniciar una activitat empresarial per si sola, com a autònom, compti amb un mitjà adequat per a això evitant en certa manera un dels riscos que pateix tot empresari individual, que és el de la responsabilitat patrimonial universal establerta en el codi civil i en el codi de comerç.

• La condició d’ERL s’adquirirà mitjançant la seva constància en el full obert al mateix en el Registre Mercantil del seu domicili (els aranzels registrals per a les inscripcions de l’ERL seran de 40 euros per al Registre Mercantil i 24 euros per al Registre de la Propietat), on, a més de les circumstàncies ordinàries, la inscripció contindrà una indicació del bé immoble, propi o comú, no afecte a la responsabilitat derivada de l’activitat empresarial o professional.

• Una vegada inscrit, l’emprenedor haurà de fer constar en tota la seva documentació, amb expressió de les dades registrals, la seva condició «d’emprenedor de responsabilitat limitada» o mitjançant l’addició al seu nom, cognoms i dades d’identificació fiscal de les sigles «ERL». Així mateix, el Col·legi de Registradors, mantindrà un portal públic de lliure accés on s’hi divulgaran sense cost per a l’usuari les dades relatives als emprenedors inscrits.

• L’ERL haurà de formular, auditar (si escau) i dipositar en el Registre Mercantil els comptes anuals de la seva activitat empresarial o professional de conformitat amb el previst per a les societats unipersonals de responsabilitat limitada. Els empresaris i professionals que optin per aquesta figura i tributin pel règim d’estimació objectiva podran fer complir les obligacions comptables i de dipòsit mitjançant el compliment dels deures formals establerts en el règim fiscal i mitjançant el dipòsit d’un model estandarditzat en els termes que es despleguin reglamentàriament.

• Transcorreguts set mesos des del tancament de l’exercici social sense que s’hagin dipositat els comptes anuals en el Registre Mercantil, l’emprenedor perdrà el benefici de la limitació de responsabilitat en relació amb els deutes contrets despresos de la fi d’aquest termini. Recuperarà el benefici en el moment de la presentació.

• A l’últim, assenyalar que l’exempció de responsabilitat, no s’aplicarà sobre els deutes de dret públic.

La societat limitada de formació successiva (SLFS)

La Llei 14/2013 modifica la Llei de societats de capital per regular una nova figura de societat: la “societat limitada de formació successiva” (SLFS), amb un capital social inferior al mínim social (inferior a 3.000 euros, si bé s’ha d’entendre que no podrà ser igual a zero).

A més a més, no serà necessari acreditar en la constitució de SLFS les aportacions dineràries dels socis, però els fundadors i tercers que adquireixin les seves participacions respondran solidàriament enfront de la societat i enfront dels creditors socials de la realitat d’aquestes aportacions.

El règim jurídic de la SLFS serà el mateix que el de la societat de responsabilitat limitada però s’estableixen certes obligacions específiques per reforçar els seus recursos propis i impulsar que les SLFS creixin via l’autofinançament, mentre el capital no arribi als 3.000 €.

Així, mentre no s’arriba a la xifra de capital social mínim de 3.000 € fixada amb caràcter general (no s’assenyala en la Llei 14/2013 cap termini perquè la societat completi la seva xifra de capital mínim), la societat de responsabilitat limitada estarà subjecta al règim de fundació successiva, d’acord amb les regles següents:

• S’haurà de destinar a reserva legal una xifra almenys igual al 20% del benefici de l’exercici sense límit de quantia.
• Una vegada cobertes les atencions legals o estatutàries, només es podran repartir dividends als socis si el valor del patrimoni net no és o, a conseqüència del repartiment, no resultés inferior al 60% del capital legal mínim.
• La suma de les retribucions satisfetes als socis i administradors per l’exercici d’aquests càrrecs durant aquests exercicis no podrà excedir del 20% del patrimoni net del corresponent exercici, sense perjudici de la retribució que els pugui correspondre com a treballador per compte d’altri o prestació de serveis professionals.
• En cas de liquidació, voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat resultés insuficient per al pagament de les seves obligacions, els socis i els administradors de la societat respondran solidàriament del desemborsament de la xifra de capital mínim establerta en la Llei de societats de capital.
• No serà necessari acreditar la realitat de les aportacions dineràries de socis en la constitució de societats de responsabilitat limitada de formació successiva, resultant que els fundadors i els qui adquireixin alguna de les participacions assumides en la constitució respondran solidàriament davant de la societat i els seus creditors de la realitat de les aportacions.

En el cas de les societats de responsabilitat limitada en règim de formació successiva, en tant la xifra de capital sigui inferior al mínim, els estatuts contindran una declaració expressa de subjecció de la societat a aquest règim. Els Registradors Mercantils faran constar, d’ofici, aquesta circumstància en les notes de despatx de qualsevol document inscriptible relatiu a la societat, així com en les certificacions que expedeixin.

Inici de l’activitat emprenedora

La Llei 14/2013 introdueix una sèrie de novetats relatives a formalitats i tràmits societaris i registrals, destinades a afavorir l’inici de l’activitat emprenedora:

• Es creen els Punts d’atenció a l’emprenedor (PAE), que seran finestretes úniques electròniques o presencials (oficines físiques o bé portals d’Internet) a través de les quals es podran realitzar tots i cadascun dels tràmits per a l’inici, exercici i cessament de l’activitat empresarial. Com a portal d’Internet, s’utilitzarà el sistema de tramitació telemàtica del Centro de información y red de creación de empresas (CIRCE), i en ells s’haurà d’iniciar la tramitació del document únic electrònic (DUE). Es garanteix l’existència d’almenys un Punt d’atenció a l’emprenedor electrònic al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. El notari i les seves notaries són assenyalats com possibles PAE. Els antics PAIT, o Punts d’assessorament i inici de tramitació passen a integrar-se en els PAE.

a)     El PAE del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme inclourà, en tot cas, tota la informació i formularis necessaris per a l’accés a l’activitat; la possibilitat de presentar tota la documentació i sol·licituds necessàries; informació sobre l’estat de tramitació dels procediments; tota la informació sobre les ajudes, subvencions i altres tipus de suport financer de l’Estat, comunitats autònomes i entitats locals, i la resta de funcions que se li atribueixi per Llei.

b)     Els tràmits necessaris per a la inscripció registral de l’emprenedor de responsabilitat limitada es podran realitzar mitjançant el sistema de tramitació telemàtica del CIRCE i el DUE. El tràmit preveu un termini de 6 hores hàbils, des que rebi la documentació corresponent des del PAE, perquè el Registre Mercantil practiqui la inscripció i remeti la informació a les autoritats tributàries i al Registre de la Propietat, si escau, que tindrà un termini de 6 hores hàbils per practicar la inscripció d’inembargabilitat per deutes professionals i empresarials de l’habitatge en qüestió

• La Llei preveu també que els fundadors d’una societat de responsabilitat limitada podran optar per la constitució de la societat mitjançant escriptura pública amb estatuts tipus en format estandarditzat, el contingut dels quals es desenvoluparà reglamentàriament, és a dir també podrà optar per la constitució en paper amb presentació telemàtica o no en el Registre Mercantil.

• ·         El procés s’inicia en un PAE, emplenant el DUE, aportant el model d’estatuts tipus, sol·licitant la reserva de denominació al Registre Mercantil Central amb fins a cinc denominacions alternatives -que tindrà un termini de 6 hores hàbils per emetre el corresponent certificat negatiu-, i concertant la data d’atorgament de l’escriptura de constitució -la data i hora de la qual no serà superior a 12 hores hàbils des que s’inicia la tramitació telemàtica-.

• ·         El notari autoritzarà l’escriptura de constitució i se li aportarà el document justificatiu del desemborsament de capital (que no serà necessari si els fundadors manifesten en l’escriptura que responen solidàriament de la realitat de l’aportació), i l’enviarà a través del sistema de tramitació telemàtica CIRCE a l’Administració Tributària per a l’assignació del NIF provisional i al Registre Mercantil.

• ·         El registrador mercantil procedirà a la qualificació en el termini de 6 hores hàbils i remetrà al CIRCE certificació de la inscripció practicada i sol·licitarà el NIF definitiu.

• ·         Finalment, l’autoritat tributària competent notificarà telemàticament al CIRCE el caràcter definitiu del NIF.

• ·         Els fundadors podran atribuir al notari autoritzant la facultat d’esmenar electrònicament possibles defectes de qualificació advertits pel registrador, i des del PAE es remetrà la informació continguda en el DUE a l’autoritat tributària, la Tresoreria General de la Seguretat Social i, si escau, a les administracions locals i autonòmiques per a les sol·licituds d’autoritzacions i llicències necessàries per a la posada en marxa de l’empresa.

• També es podrà optar per realitzar la tramitació de constitució de la societat de responsabilitat limitada utilitzant el DUE i el sistema CIRCE encara que no s’utilitzin estatuts tipus.

• ·         En aquests supòsits, la Llei preveu l’aplicació d’un règim similar al previst per a la constitució amb estatuts tipus per aconseguir la inscripció inicial de la societat en què el Registre indicarà exclusivament les dades bàsiques de la societat (denominació, domicili, objecte social, capital social i òrgan d’administració seleccionat). Després d’aquest tràmit, la societat es regirà ja pel que disposa la Llei de societats de capital, i l’escriptura de constitució seguirà el termini de qualificació ordinari per a la seva inscripció definitiva.

• La Llei d’emprenedors recull també la possibilitat de realitzar mitjançant el DUE els tràmits necessaris per a l’alta i inici de l’activitat dels empresaris individuals i les societats mercantils. Així, des del PAE es recolliran en el DUE totes les dades necessàries per tramitar l’alta en el règim de la Seguretat Social que correspongui, la declaració censal d’inici d’activitat i, si escau, la comunicació d’obertura del centre de treball. Simultàniament a l’enviament de les sol·licituds de l’alta, el sistema CIRCE remetrà telemàticament a la comunitat autònoma o a l’ajuntament on l’empresari s’estableixi, segons resulti d’aplicació, la comunicació d’inici d’activitat, la declaració responsable o la sol·licitud d’autorització o llicència.

c)      Enviada la comunicació d’inici d’activitat o declaració responsable a l’ajuntament, o concedida l’autorització o llicència municipal, el PAE comunicarà a l’empresari la finalització dels tràmits necessaris per a l’inici de l’activitat. Amb la sol·licitud d’iniciació dels tràmits, l’empresari abonarà l’import de la suma de les taxes que, si escau, s’exigeixin.

d)     Durant l’exercici de l’activitat, l’emprenedor podrà realitzar a través dels PAE qualsevol altre tràmit preceptiu associat a l’exercici de l’activitat davant les autoritats estatals, autonòmiques i locals, excepte per a obligacions fiscals, de Seguretat Social i per a procediments de contractació pública i sol·licitud de subvencions i ajudes.

e)     La Llei d’emprenedors preveu també que les persones físiques i jurídiques podran realitzar per via telemàtica, a través dels PAE, tots els tràmits administratius necessaris per al cessament de l’activitat d’empresaris individuals i per a l’extinció i cessament de l’activitat de societats mercantils

ALTRES MESURES MERCANTILS

La Llei introdueix altres mesures dirigides a simplificar determinades obligacions que recauen sobre les societats mercantils.

Legalització de llibres

Els llibres que obligatòriament hagin de portar els empresaris (inclosos llibres d’actes i llibres registres de socis i accions nominatives) es legalitzaran telemàticament en el Registre Mercantil després de la seva formalització en suport electrònic i abans que transcorrin quatre mesos següents a la data del tancament de l’exercici. Així mateix, es preveu que els empresaris podran legalitzar voluntàriament llibres de detall d’actes o grups d’actes formats amb una periodicitat inferior a l’anual quan interessi acreditar fefaentment el fet i la data de la seva intervenció pel Registrador.

Apoderaments electrònics

Els apoderaments i les seves revocacions, atorgats per societats mercantils o per ERL, podran també ser conferits en document electrònic subscrit amb la signatura electrònica reconeguda del poderdant, el qual podrà ser remès directament per mitjans electrònics al Registre que correspongui.

Organització dels Registres

El Registre de la Propietat i Mercantil estarà obert al públic a tots els efectes, inclòs el de presentació de documents, de dilluns a divendres des de les nou a les disset hores, excepte el mes d’agost i els dies 24 i 31 de desembre que estarà obert des de les nou a les catorze hores.

Es preveu la possibilitat que un registre de la propietat el portin diversos registradors en règim de divisió personal. Tots els registres de la propietat, mercantils i béns mobles s’han de portar en format electrònic mitjançant un sistema informàtic únic d’accés per a totes les Administracions públiques i òrgans judicials. S’estableix el termini de funcionament d’un any des de l’entrada en vigor de la norma.

Simplificació dels requisits d’informació econòmica financera

S’introdueix per la Llei 14/2012 modificacions del codi de comerç i de la Llei de societats de capital que suposa una flexibilització de les exigències de comptabilitat de les empreses més petites:

• El Llibre diari registrarà dia a dia totes les operacions relatives a l’activitat de l’empresa. Serà vàlida, no obstant això, l’anotació conjunta dels totals de les operacions per períodes no superiors al trimestre (abans es permetia l’anotació conjunta per períodes només d’un mes), a condició que el seu detall aparegui en altres llibres o registres concordants, d’acord amb la natura de l’activitat de què tracti.

• S’eleven els llindars que permetran a les societats anònimes i societats limitades formular balanç, estat de canvis en el patrimoni net i memòria abreujats (la qual cosa els permetrà evitar formular estat de fluxos d’efectiu i informe de gestió). Per a això, s’han de reunir, en data de tancament d’exercici (en general, la societat ha de reunir els llindars durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cadascun d’ells; com a regla particular, ha de reunir en el primer exercici social des de la seva constitució, transformació o fusió), almenys, dues de tres de les circumstàncies següents:

• ·         actiu no superior a 4.000.000 € (abans, 2.850.000 €)
• ·         import net de la xifra anual de negocis no superior a 8.000.000 € (abans, 5.700.000 €)
• ·         nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no superior a 50 (no varia).

Es mantenen, no obstant això, els mateixos límits d’actiu i import net de la xifra de negocis anteriors a l’entrada en vigor de la Llei per a l’obligació d’auditar els comptes anuals. És a dir, es mantenen com a llindars per exceptuar l’obligació d’auditar els d’aquelles entitats que durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun d’ells, almenys dues de les circumstàncies següents: a) total actiu no superior a 2.850.000 euros; b) import net de la xifra de negocis no superior a 5.700.000 euros, i c) nombre mitjà de treballadors empleats no superior a 50.

Suport al finançament dels empresaris

La Llei 14/2013 contempla mesures per impulsar canals que contribueixin a suavitzar els efectes que sobre les empreses està tenint la restricció del crèdit.

• Acord de refinançament: amb la finalitat d’incloure una regla més flexible i més clara del còmput de la majoria del passiu que subscriu els acords de refinançament que poden ser objecte d’homologació judicial, es redueix el percentatge de creditors financers que han d’adherir-se a l’acord de refinançament perquè pugui ser homologat judicialment. Així, del 75% del passiu financer que exigia la norma, aquest llindar baixa fins al 55% del passiu financer. S’aclareix, així mateix, que aquest quòrum se superposa al requerit per als acords de refinançament (3/5 del passiu total) en la línia apuntada tant per la doctrina, com per la jurisprudència.

• Procediment de designació de l’expert independent: d’altra banda, s’incorpora a la Llei concursal el nomenament de l’expert independent que valorarà el contingut dels acords de refinançament a fi de constatar que compleixen els requisits de la Llei que els faran mereixedors de la protecció que la Llei brinda enfront de l’acció de rescissió. Destaca en aquest nou règim la possibilitat de sol·licitar el nomenament quan les parts estiguin encara negociant les condicions de l’acord, és a dir, abans que l’acord hagi estat formalitzat.

Molts dels afers que s’introdueixen solucionaran els dubtes sobre el procediment de designació d’aquest expert i emissió de l’informe, que fins al moment quedava en mans dels criteris dels Registradors Mercantils que s’encarregaven de la seva designació.

Aquestes modificacions van entrar en vigor el dia 29 de setembre de 2013.

• Cèdules i bons d’internacionalització: la Llei 14/2013 perfecciona el marc regulatori de les cèdules d’internacionalització, afegint més claredat als actius que serveixen com a cobertura. D’altra banda, es crea un nou instrument, els «bons d’internacionalització», a fi d’afegir més flexibilitat a l’emissió de títols que tinguin com a cobertura préstecs vinculats a la internacionalització. L’emissió, transmissió i cancel·lació de les cèdules i bons d’internacionalització, així com el seu reemborsament, estan exempts de l’ITP i AJD.

• Capital social mínim de les societats de garantia recíproca (SGR): La Llei 14/2013 modifica la Llei 1/1994 sobre règim jurídic de les societats de garantia recíproca, de tal manera que el capital mínim de les SGR es fixa en 10 milions d’euros; i l’import de la xifra de recursos propis computables, no podrà ser inferior a 15.000.000 d’euros. A causa de la diferència que existeix entre l’anterior capital mínim (1.803.036,31 euros) i el que actualment s’exigeix, la norma entra en vigor als nou mesos de la publicació de la Llei al BOE. 

Acord extrajudicial de pagaments. Modificació de la Llei concursal

Una de les novetats més significatives que introdueix la Llei en l’àmbit concursal són els denominats acords extrajudicials de pagaments i la figura del mediador concursal que els supervisa. Els acords extrajudicials de pagaments suposen una alternativa per a la negociació extrajudicial de deutes d’empresaris, ja siguin persones físiques o jurídiques. Per tant, es tracta d’un mecanisme que pretén la negociació extrajudicial d’un “pla de pagaments” amb els creditors, com a alternativa al concurs i a l’acord de refinançament formal.

La Llei estableix diversos mecanismes per fomentar l’ús d’aquests acords extrajudicials de pagament, d’entre els que destaquem l’exoneració de deutes residuals en els casos de liquidació en concurs consecutiu i fortuït de l’empresari persona física en què s’hagués satisfet un mínim passiu.

La regulació dels acords extrajudicials de pagaments entra en vigor als 20 dies de la publicació de la Llei al BOE i resultarà aplicable únicament als concursos declarats després d’aquesta data (els concursos declarats amb anterioritat a la data esmentada es continuaran regint fins a la seva terminació per la normativa concursal anterior).

Només poden negociar-ho l’empresari persona natural amb insolvència actual o imminent i amb un passiu inferior a 5 milions d’euros; i la persona jurídica en estat d’insolvència amb menys de 50 creditors o amb un actiu o passiu inferior a 5 milions d’euros, sempre que en ambdós casos es puguin sufragar les despeses de l’acord i el patrimoni i ingressos previsibles permetin un acord viable.

No podran negociar aquest tipus d’acords els qui en els últims 3 anys haguessin assolit un acord extrajudicial, homologat un acord de refinançament o haguessin estat declarats en concurs; els qui negociïn un acord de refinançament formal o hagin sol·licitat la declaració de concurs i la seva sol·licitud hagués estat admesa a tràmit; i qui tingui un creditor en situació de concurs que es vegi afectat per l’acord.

Els crèdits de dret públic i els crèdits amb garantia real no es podran veure afectats per l’acord, excepte acceptació expressa dels seus titulars. Una vegada admesa la sol·licitud d’acord extrajudicial de pagaments, el deutor haurà de sol·licitar l’ajornament dels crèdits de Dret Públic pendent d’ingrés. L’acord que resolgui el fraccionament o ajornament dels crèdits es dictarà quan es formalitzi l’acord extrajudicial de pagaments i tindrà com a límit l’espera pactada en aquest, encara que la periodicitat dels terminis podrà ser diferent.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.

[1] Valorat conforme al que es disposa a la base imposable de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) en el moment de la inscripció en el Registre Mercantil.