El Tribunal Suprem estableix que un treballador fix discontinu no pot optar a la jubilació parcial

Volem informar-los d’una sentència important del Tribunal Suprem (TS), en concret sobre la sentència de 29 d’abril de 2024, que estableix que els treballadors fixos discontinus, l’activitat laboral dels quals no es desenvolupa en dates certes i que han formalitzat simultàniament un contracte de relleu, no poden accedir a la jubilació parcial si no han assolit l’edat ordinària de jubilació. Aquesta decisió aplica la doctrina de la Sentència del TS 1272/2023, de 21 de desembre de 2023.

Els treballadors fixos discontinus són aquells que presten els seus serveis en períodes no continus però recurrents, la qual cosa els diferencia dels treballadors a temps complet o parcial continuat.

La jubilació parcial permet als treballadors reduir la seva jornada laboral i accedir a una pensió parcial, mentre un treballador rellevista cobreix el temps restant.

La sentència del TS subratlla la distinció entre la regulació laboral dels contractes de treball i la relació jurídica de seguretat social. En l’àmbit de la seguretat social, la regulació de la jubilació parcial té característiques específiques diferents de les del règim laboral.

Requisits de jubilació parcial

• La normativa actual requereix que el treballador interessat en la jubilació parcial ha de tenir una relació laboral a temps complet.
• Això implica que l’activitat laboral s’ha de desenvolupar en una jornada ordinària o contínua, no considerant la naturalesa discontínua de la prestació del servei.

Evolució legislativa

• Article 166 de la LGSS de 1994: inicialment, no s’exigia una relació de treball a temps complet per accedir a la jubilació parcial.
• Llei 40/2007: va introduir la condició d’activitat a temps complet, probablement en resposta a interpretacions judicials prèvies. Aquesta reforma va ser significativa per a aclarir que només les feines contínues i a temps complet qualifiquen per a la jubilació parcial.

Impacte en treballadors fixos discontinus

• L’activitat discontínua, encara que sigui a jornada completa durant els períodes de treball, no s’ajusta al concepte d’activitat contínua requerida per a la jubilació parcial.
• La sentència assenyala que permetre l’accés a la jubilació parcial a treballadors que treballen en períodes incerts, fins i tot si acumulen una feina anual parcial, no tindria lògica ni justificació dins del marc legal actual.

Implicacions per als treballadors

• Aquells que treballen sota un règim de fixos discontinus, independentment de si les seves dates d’activitat són unes de certes o incertes, no qualifiquen per a la jubilació parcial segons la interpretació actual de la llei.

• La intenció del legislador en modificar la llei va ser clarament delinear que només les feines contínues a temps complet són elegibles per a aquesta modalitat de jubilació.

Recomanacions per a planificació laboral

• Els treballadors i ocupadors han de considerar aquesta exclusió en planificar el retir i la contractació de rellevistes.

• Avaluar altres opcions de jubilació disponibles que s’ajustin millor al perfil laboral discontinu.

Aquesta sentència reafirma la necessitat d’una activitat laboral contínua i a temps complet per accedir a la jubilació parcial amb contracte de relleu. Els treballadors fixos discontinus, fins i tot aquells a jornada completa durant els seus períodes d’activitat, no compleixen aquest requisit per la discontinuïtat inherent de la seva activitat.

Per tant, és crucial que tant ocupadors com empleats emmarquin correctament les seves expectatives i plans de jubilació, tenint en compte aquesta interpretació legal. Per a qualsevol pregunta o consulta addicional sobre com afecta aquesta sentència a la seva situació particular, no dubtin a posar-se en contacte amb nosaltres.